Sociovergència al poder

Diven­dres, men­tre ERC votava a favor d’Anna Erra com a nova pre­si­denta del Par­la­ment, es feien públics els pac­tes de Junts amb el PSC per des­ban­car ERC d’alcal­dies en muni­ci­pis com ara Roses, Sit­ges o Llo­ret de Mar i també a la Dipu­tació de Tar­ra­gona, per posar alguns exem­ples. Els repu­bli­cans per ara han com­plert el com­promís de pri­o­rit­zar acords inde­pen­den­tis­tes. Ho han fet al Par­la­ment i, per l’acos­ta­ment de Mara­gall i Trias, sem­bla que també serà pos­si­ble a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Per con­tra, però, la soci­o­vergència segueix impo­sant-se en ajun­ta­ments, con­sells comar­cals i dipu­ta­ci­ons. És legítim i és democràtic. I, alhora, per la immensa majo­ria de la gent és incom­pren­si­ble que un inde­pen­den­tista pacti amb el PSC per evi­tar que l’alcalde sigui un altre inde­pen­den­tista, sigui del par­tit que sigui. Els líders polítics es lamen­ten de l’abs­tenció, de la des­a­fecció i de l’anti­política. Però jus­ta­ment no ser con­seqüents i no com­plir les pro­me­ses elec­to­rals ali­menta aquest feno­men. No es pot fer cam­pa­nya ati­ant el fan­tasma del tri­par­tit, per aca­bar-lo fent tu. No es pot ofe­rir una can­di­da­tura única inde­pen­den­tista per anar a Madrid men­tre amb la cal­cu­la­dora es fa el joc de l’aritmètica per acon­se­guir alcal­dies al preu que sigui, dei­xant la ide­o­lo­gia a banda. Fer un front democràtic a Madrid hau­ria estat bé per poder abor­dar ple­gats temes com ara el referèndum o la fi de la repressió. Però amb el mapa d’ali­an­ces con­tra natura que veu­rem dis­sabte que ve quan es cons­ti­tu­ei­xin els ajun­ta­ments ja es veu a venir que serà molt difícil recu­pe­rar la con­fiança per­duda entre uns i altres.