El silenci dels morts

A ciutat hi ha molt de soroll, el del trànsit i el del tràfec de la quotidianitat. Hi ha també molt de silenci, moltes absències sonores, perdudes d’un paisatge que també ha canviat. El de les sirenes de les fàbriques, per exemple. Perquè ja no hi són, a ciutat, sinó en polígons industrials. A ciutat, però, s’hi conserven les esglésies, els monestirs i algun convent, símbols d’una ciutat que ja no existeix. No caldria que les campanes toquessin a morts, ni les hores, ni a festa major, ni per allunyar el mal temps. Les alertes les tenim al mòbil. Però si silenciem les campanes, emmudim el so del passat. O citant Joan Vinyoli, a propòsit dels morts: “Què sabem de cert de llur manera d’ésser? Preservem les coses que van tocar, deixem-les allà on eren, quietament. I potser un dia se’t manifestaran.”