L’imperialisme espanyol amb les llengües

Pel que sembla, continuen estant en la línia equivocada: de res val el reconeixement de les parles diferenciades que té el país com a patrimoni nacional. Viuen encara al període de les reconquestes, on el seu domini va fracassar per les imposicions i, per què no dir-ho, pels saquejos abusius a les colònies. No deixa de ser una paradoxa que després de tants segles continuïn amb l’opció impositora de les comunitats, obligant-les a deixar de banda les seves pròpies llengua i cultura. Un retrocés més en la desconsideració regional.

De tothom són conegudes les riqueses lingüístiques existents a l’Espanya comuna intolerable. Comença a ser hora que diguem prou a la desconsideració tan flagrant, com repetitiva, de perseguir les nostres parles i cultures. No té cap sentit el fet de pretendre que les tres regions agermanades de València, Balears i Catalunya s’hagin de comunicar en la llengua de l’“Imperi” de Castella. No té cap sentit, com tampoc és procedent la imposició als nostres principis bàsics i puntuals, per tal com la nostra llengua és la més antiga i notòria del país.