Buf...

Aquesta sol ésser l’expressió que molts fem servir quan acabem de fer una cosa que ens ha costat d’aconseguir i que, quan l’hem vist solucionada, ens causa un sentiment de satisfacció. Tots diem: “Buf! Gràcies a Déu, ho hem aconseguit.” Ens ve arran de la celebració de la diada de Sant Jordi d’enguany. L’any passat se’ns va quedar a deure, ja que vàrem haver de quedar-nos a casa, tancats, i ni roses, ni llibres, ni reunions familiars o amicals, tot es va haver de fer d’una manera virtual. No de la virtut teologal o de l’anímica, sinó de la virtut dels aparells informàtics, o sigui, a distància. Per això, aquest any, tot i que encara amb certes reserves, ens l’esperàvem ansiosos, amb més il·lusió que mai. Tothom va sortir de casa, els carrers tornaven a estar plens de gent amb una rialla a la cara i unes evidents ganes de comprar la rosa i el llibre. A tot arreu hi havia cues. Les roses es varen acabar, els llibres no, però la satisfacció, els llibreters, no podien dissimular-la, s’ho mereixien. Només alguns nostàlgics trobàrem a faltar la “missa del poema i la rosa” que es feia cada any a l’església del Carme, però pel tema de les “bombolles” no va ser possible celebrar-la i va quedar pendent. Resumint, al final de la diada, després dels passejos, les cues i les compres, quan al vespre vàrem tancar la porta de casa, la gran majoria vàrem exclamar un “buf...” de satisfacció. Visca Sant Jordi, la nostra festa nacional! I que el proper any, si pot ser, sigui encara millor. És el nostre parer.