Agressions a docents

Fa anys que l’agressió a docents no és un tema aïllat i secundari. Ara el cas de l’institut de Vidreres, a Girona, ho ha ratificat. El resum és que les agressions a docents es denuncien molt poques vegades per diferents causes. Dijous passat, 29 d’abril, un alumne de quinze anys va clavar una ganivetada al coll a una professora. Aquest desastre, que per a molts semblava més un fet d’altres nacions, és la punta de l’iceberg d’un context que fa temps que porta cua. Moltes agressions a docents no són denunciades o difoses per dues causes: la primera és per la por de molts professors de tenir problemes posteriors si ho fan, i la segona és que algunes direccions de centres no volen que aquesta mala imatge arribi a la palestra pública. L’alumne detingut, en ser menor d’edat, haurà de romandre novament escolaritzat. Fa anys que molts professors portem denunciant aquesta situació, i més ara que la llei Celaá, laxa en temes disciplinaris, pot afavorir l’aparició d’alumnes agressors. Cal afegir el rerefons de les diferents reformes educatives que porta aquest país, que tampoc s’han encarat amb coneixement de causa a aquest fet. Sols recordar l’assassinat del professor Abel Martínez fa pocs anys. Fora bo que s’obrís un debat profund i amb dades contrastades al respecte. En aquest espai de reflexió millor que no hi intervinguin els anomenats experts educatius que mai no han trepitjat l’aula. Ans al contrari, cal que hi intervinguin docents bregats en anys i centres per tal d’aportar la seva visió real sobre aquesta xacra que va creixent dia a dia.