150.000 manifestants i algun miler més

150.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van manifestar aquest 11 de setembre. Com cada any els números no surten, però ells (unionistes, Moncloa, caverna, etc.) ja es queden tranquils fent-se trampes al solitari i anant repetint que l’independentisme va de cap a caiguda i que “el problema catalán” ja s’ha acabat. És clar que, amb la boca petita perquè no els sentin gaire, no poden deixar de reconèixer que aquest any hi havia més gent que l’any passat i que 150.000 persones, després d’haver-ne fet desaparèixer uns quants milers, són molta gent. També passen per alt tots aquells que, tot i sentir-se independentistes, no van anar a la manifestació per les raons que sigui: falta de confiança en els líders, cansament i desànim per la lentitud del procés, poca fe en les accions que es duen a terme..., però que quan tornin a veure una estratègia engrescadora es posaran dempeus altre cop. La política de posar el cap sota l’ala per no veure allò que no agrada no ha solucionat mai res.

Uns altres que tampoc haurien d’ignorar les 150.000 persones, i els milers que s’han perdut en el recompte, són els polítics independentistes, que també fan la tècnica de l’estruç quan les coses van mal dades. Tenen la pell molt fina i es fan els ofesos quan se’ls pica la cresta perquè no fan el que han de fer, però cal que recordin que són on són perquè nosaltres els hi hem posat amb un encàrrec molt clar i que si no el compleixen els canviarem per uns altres que siguin capaços d’assolir-lo. El poble tenim les idees molt clares.