Comparacions procedents i improcedents

Carles III, després de la seva proclamació com a rei de la Gran Bretanya, ha visitat els parlaments, no només d’Anglaterra, sinó de les tres nacions històriques que componen la Gran Bretanya: Escòcia, Irlanda del Nord i el País de Gal·les.

I encara algú es pregunta per què els britànics no només no es qüestionen el sistema monàrquic, sinó que valoren positivament tant el regnat d’Elisabet II com la corona com a institució. Desgraciadament, per posar la comparació més propera, a Espanya a ningú se li va acudir preguntar-se per què després de la proclamació de Felip VI com a rei no va visitar els parlaments de Catalunya, el País Basc i Galícia.

Pitjor encara: s’imaginen la reacció del PP i els seus votants davant d’aquesta possibilitat?

Però les comparacions no acaben aquí, ja que tots recordem quina va ser la posició de la reina Elisabet II davant el referèndum legal escocès i quina la del rei Felip II davant el referèndum català, encara que aquest no fos legal.

Les comparacions no és que siguin odioses, són procedents o improcedents.