Cinema català

O cinema “pagat pels catalans?”; és el que penso quan veig que darrerament pels festivals diversos hi corren moltes pel·lícules que els nostres mitjans de comunicació s’esforcen a anomenar “catalanes” i que quan les veus constates que la catalanitat queda reduïda al fet que en els títols de crèdit hi apareix el rètol que avisa que allò ha estat produït, finançat, o com es digui, per TV3 o directament per la Generalitat, però l’obra en qüestió porta títol castellà, ha estat feta en castellà i s’exhibeix en castellà... fins i tot a Catalunya. Que em perdoni qui vulgui, i qui no vulgui ves què hi farem, però cinema català és el fet en català i exhibit, almenys a Catalunya, en català, i més encara si l’hem pagat naltros. Els diners de TV3 (deficitària) haurien de servir per promocionar la llengua, i això va des d’emprar-la el més acuradament possible en les seves emissions fins a finançar, si és que pot, obres fetes en la llengua del país. Mirem-nos-ho al revés: si demà fem a París (o a Madrid) una pel·li en català, algun francès o algun espanyol dirà que allò és una obra francesa o espanyola? Segur que no. Doncs per què –amb perdó– hem d’exercir de cornuts tot pagant el beure?