Com voleu arribar a Ítaca?
Metafòricament, i segons el poeta grec Konstandinos Kavafis, basat en l’Odissea d’Homer, Ítaca, que podem entendre de moltes maneres, és el llarg i difícil camí de la vida fins a arribar a moltes coses diferents. Jo posaré que el destí d’aquest camí cap a Ítaca sigui el de la nostra independència. Hi trobarem molts entrebancs i moltes persones que no voldran o faran tots els possibles perquè no hi arribem, però lluitarem contra vent i marea per arribar a una illa que potser després ens decebrà, però serà la nostra. Com que som molts, hi anirem amb diferents vaixells, naturalment, cadascun tindrà característiques diferents dels altres i navegarà amb diferents remers, però tots els vaixells voldran arribar-hi. Però, catalans, si no gaudim del feixuc camí que ens hem marcat, si no naveguem tots en la mateixa direcció, si no obviem les nostres diferències..., com voleu arribar-hi? Tan difícil és d’entendre, això, catalans? (Em disculpo amb els coneixedors de la literatura grega i amb Lluís Llach per haver fet un ús segurament inapropiat d’Ítaca per dir-vos el que sento i el que veia venir abans i després de les eleccions.)
Palafrugell (Baix Empordà)