El terror als ulls

De quin terror són els teus ulls que no et deixen veure la llibertat. Quina por ofega els teus crits d’auxili que no els sentim. Qui et va assetjar amb paranys fins a emmanillar-te la vida. La resposta és quan i com és el moment de córrer a denunciar-lo, perquè l’angoixa no té cames i quan vinguin a entregar-li la citació no podré córrer cap a la llibertat. Si bo i així no t’hi veus amb cor i la por no et deixa ni tan sols parlar, perquè l’oïda del botxí arriba fins als teus pensaments, aprofita qualsevol escletxa de llibertat i xiuxiueja-ho a cau d’orella a qualsevol amistat vertadera, que ella pot fer-te de portaveu. Noia i dones, sempre dempeus, mai de genolls. Us ho diu un home que no per això ho és menys.