Una justícia repugnant

El TS, la crème de la crème, ha sentenciat que no es pot aplicar la llei d’amnistia a uns ciutadans catalans que no els cauen bé. Ho fan amb arguments jurídics que ni ells se’ls creuen.

Els ciutadans que no som jutges (la immensa majoria) no ho veiem com ells. Aquests jutges del TS han estat incomplint la Constitució des de fa més de dos mil dies, ocupant uns llocs que no els corresponen, i cobrant un sou que tampoc haurien d’haver cobrat. D’això se’n diu enriquiment personal, malversació, i en tot això el TS hi està implicat. Llavors, com s’atreveixen... A més, han ocasionat un malviure dins l’Estat espanyol amb la seva constant ingerència en la política, en el legislatiu i en l’executiu, manifestant-se amb les seves togues carregats de medalles per dir una cosa que ningú els ha preguntat i sobre la qual tenen prohibit opinar, sobre una llei aprovada.

La pregunta pertinent és: poden aquests jutges malversadors acusar uns ciutadans determinats com a malversadors, quan ells ho són en forma supina?

I la pregunta següent és: com és que en canvi no compleixen les seves funcions apartant els jutges rebels i prevaricadors com és el cas que es dona diàriament? Formen part de les clavegueres de l’Estat? Han deixat de ser defensors dels ciutadans per convertir-se en buscabregues?