Els ‘guiris’ i les dutxes a la platja

Ahir a la tarda finalment vaig anar a la platja per banyar-m’hi. Portava tot el dia amb calor davant de l’ordinador i tenia ganes de poder nedar una estona, finalment. Vaig anar en autobús al Bogatell. Hi havia molts turistes i locals: una situació normal. Feia calor i l’aigua estava mig calenta, però finalment m’hi vaig ficar; ho vaig gaudir fins a l’última gota, i amb sorpresa vaig veure que la dutxa estava activa. Vaig esperar el meu torn i ràpidament em vaig treure la sal de sobre. Em vaig girar i vaig veure tres nens jugant a l’altra dutxa. Anaven prement el botó perquè l’aigua no parés i s’ho estaven passant bé. Semblaven turistes, rossos, diria que del nord. Els vaig dir: “Hey, don’t play with water!” Em van mirar, em van entendre, van dir: “D’acord” i es van allunyar. No m’agrada haver de fer aquest tipus de coses, però penso en els embassaments, en les restriccions, en el verd públic que queda sense regar, i sí: l’aigua és un bé preciós i no deixa de ser-ho només perquè no es paga. Em vaig allunyar, els nens em van mirar, van tornar a jugar. Em van mirar, ho van entendre, es van allunyar. Em vaig allunyar i van tornar a jugar amb les dutxes. Què fem amb aquesta gent que no entén una cosa tan òbvia com el valor de l’aigua? Els multem o què? Doncs jo tancaria les dutxes fins al setembre.