Memòria i consciència
Recordeu les grans manifestacions d’abans del Referèndum amb la il·lusió a les mirades de la gent, el Referèndum, les escomeses dels piolins, el 3 d’octubre, el 27 d’octubre, la vaga general, les marxes per la llibertat, la Jonquera, l’aeroport, Urquinaona, el Tsunami, la gent fent el que calgués pels presos i represaliats i recollir quantitats immenses de diners, la gent cada nit a les presons per donar-los escalf, i tantes altres accions? Als que vau votar investir el sinistre Illa com a president de la Generalitat i, sobretot, als que ho vau orquestrar i al final del dia ho anunciàveu com una gran victòria, us desitjo que la memòria us faci sovint la mala jugada de posar-vos aquestes imatges al pensament i, si teniu consciència, no us deixin dormir. Perquè el que vau fer és molt gros; ho és tant en el sentit d’entregar les claus del país (aquestes sí) al més conspicu enemic d’una Catalunya catalana, lliure, rica i plena, com també en el sentit de voler fer creure a la ciutadania que això era una gran victòria que, com que de rucs no en sou pas, ja sabeu que no ho és, que és una derrota en tota regla; i l’errada de càlcul més grossa que heu fet és creure que la gent és mesella, però no n’és pas, i el que heu fet, més d’hora que tard, ho pagareu a les urnes.
Cambrils (Baix Camp)