Comunitats
D’autonomies de comunitats territorials espanyoles (15 + 2, Ceuta i Melilla) n’hi ha de diversa consideració. Unes de nivell PIB alt, les riques autosuficients: Madrid, Balears i Catalunya, més dues que s’autogestionen: Euskadi i Navarra (amb el dret a cupó). I d’altres no tan riques receptores de solidaritat infinita que s’aprofiten d’una llei del Consell de Política Territorial Econòmica i Financera que els protegeix, perquè cada any ploguin i rebin subvencions d’una part dels impostos de les comunitats que s’ho guanyen amb escreix, i que a sobre no estan d’acord que demanem més finançament per a les persones i per disposar d’infraestructures necessàries que han quedat obsoletes. Es veu que unes tenen dret a tot amb el finançament de les altres, i les que aporten només tenen dret que els diguin el que han de fer i el que poden fer perquè elles puguin continuar vivint de la moma. A les Espanyes tot s’hi val i tot és possible, un miracle de sant Pencaràs.
Arenys de Munt (Maresme)