Vergonya i tristor
Hauria d’estar en estat de xoc, però ja ens hi tenen acostumats, aquests suposats independentistes. No els vull ni anomenar per respecte a alguns dels seus antecessors, sobretot pel MHP Lluís Companys, assassinat pels criminals de sempre, i els que van patir la Guerra Civil i el començament de la Transició, una engalipada. Encara perplexa per les declaracions d’exrefugiada: “Aquest acord amb el PSC-PSOE és el millor per al partit.” I per acabar el discurs final, el president en funcions –quina vergonya!– va dir que no podia fer res sobre la detenció del MHP Carles Puigdemont, que és cosa dels tribunals espanyols.
Només li va faltar acabar el discurs amb un “viva España”. Quina vergonya de president, que trist, quina gent, diuen que estimen el seu país... No cal dir res més.
Barcelona