Franquisme

Situem-nos a l’Espanya dels anys vint i trenta del segle XX. Hi havia un descontentament generalitzat a causa de la guerra del Rif. La corrupció i la ineptitud de l’exèrcit i la monarquia van fer palès aquest descontentament. La república trucava a la porta i, una vegada instaurada, es va discutir al Congrés una llei agrària que posava fi als privilegis d’una aristocràcia i una noblesa decadents, privilegis que eren el resultat del suport que, al seu moment, varen donar als Reis Catòlics en la seva croada contra el món musulmà.

Aquesta aristocràcia va veure perillar els seus privilegis i, per fer-ho curt, va decidir posar fi a la democràcia i a tot el que representava. Es van informar i van trobar un tal Franco, que els podia anar molt bé per als seus interessos. La resta de la història és coneguda a bastament.

Amb aquest resum vull dir que els poders fàctics de l’Estat (econòmic, clerical, militar, judicial, etc.) són els mateixos que ara fan que això d’una democràcia plena sembli una broma. Se serveixen, i se serviran, de qualsevol enginy per no perdre el que ells creuen que els correspon per dret de conquesta. No és franquisme, és repressió i domini total sobre les classes populars d’uns ineptes que no volen perdre privilegis.