Similituds fastigoses
De mica en mica anem sabent detalls de la vergonyosa operació que el govern de la Generalitat va muntar per detenir el president Puigdemont; si dic que la va muntar el govern és perquè la comandaven el conseller d’Interior, Ignasi Elena, i el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent. Van muntar una operació fora de tota mida per capturar una persona que sabien pacífica i no perillosa. La setmana anterior, pels diferents mitjans s’opinava que si es detenia el president el portarien al jutjat de guàrdia de Barcelona per evitar portar-lo a Madrid i posar-lo sota els focus de la premsa espanyola. Doncs no, el govern el portava directament a Madrid, fins al punt que fins i tot s’havien reservat habitacions d’hotel per dormir-hi els agents que fessin el trasllat; això, ho sabien perfectament, representaria, a part de l’ingrés fulminant a la presó, una exposició vergonyant a la premsa de Madrid. Respectant les òbvies diferències d’època i de conseqüències finals perquè ara no són possibles, l’operació té unes similituds fastigoses amb la detenció i entrega als espanyols d’un altre president de la Generalitat.
Cambrils (Baix Camp)