Atracament en viu i en directe
La temporada de futbol ha començat exactament igual que l’anterior i no ho dic pels resultats d’uns i altres, sinó pel biaix de l’arbitratge a favor d’uns i en contra d’altres. El Barça de Xavi no va estar a l’altura que hauria volgut la temporada passada, però també va rebre unes quantes atzagaiades dels àrbitres des del primer partit al camp del Getafe, que va marcar la línia. Aquesta temporada, el Barça de Flick haurà de ser molt superior per guanyar, com es pot veure amb l’arbitratge de la setmana passada al camp del Rayo Vallecano, on un placatge barroer i una traveta flagrant no són penals ni per a l’àrbitre ni per al VAR, una entrada brutal amb els tacs a mitja cama no és expulsió i una fricció accidental i lleu peu contra peu és motiu perquè el VAR convidi l’àrbitre a anul·lar un gol marcat deu segons després. I mentrestant una piscina de Vinicius és decretada com a penal per unanimitat entre l’àrbitre i el VAR diumenge al Reial Madrid-Betis. Els professionals practiquen l’autocensura per evitar el mal major (una sanció), molts mitjans la practiquen per fugir del victimisme arbitral.
La realitat, però, és que assistim a un atracament en viu, en directe, amb sordina i impunitat, que desvirtua la competició. Només faltava que el jutge instructor del famós cas Negreira –que curiós– hagi esperat que comencin els partits per reactivar judicialment i mediàticament el cas, que és una altra manera de generar el clima i el context adequats per motivar els àrbitres. Ja n’hi ha prou, d’enredar el personal. Ja n’hi ha prou, d’emmerdar la competició. Ja n’hi ha prou, de callar.
Platja d’Aro (Baix Empordà)