Decepció

Dijous llegia el diari i ja estic feta un cromo. M’explico: fa cinc mesos que ha mort el meu marit i havíem estat casats 57 anys, així que ja es poden imaginar com estic. Ell cobrava de diversos llocs; havia treballat a Suïssa, França i Espanya. Doncs ara els meus problemes són per culpa d’Espanya, que ja era d’esperar, però no m’ho puc creure. Jo només vull posar en coneixement el que ara estic passant. Han de reconèixer la firma. Haig d’anar d’un lloc a l’altre per poder fer una gestió que està feta fa més de 50 anys. Ja no dic res més, no val la pena. Espanya serà sempre igual. Esperem que demà es pugui aconseguir alguna cosa per millorar la vida a tots els que fa anys que plorem.