L’encens i Hernán Cortés

Cap al 1517, els colons espa­nyols a les illes del Carib van començar a sen­tir rumors sobre un poderós imperi situat en algun lloc del cen­tre con­ti­nen­tal mexicà. Només qua­tre anys després, la capi­tal asteca era una ruïna fume­jant, l’imperi asteca era cosa del pas­sat i Hernán Cortés senyo­re­java un nou imperi espa­nyol a Mèxic. L’arri­bada dels espa­nyols va ser l’equi­va­lent d’una invasió extra­ter­res­tre. Quan Cortés i els seus homes varen desem­bar­car a les asso­le­lla­des plat­ges del que actu­al­ment és Vera­cruz, va ser la pri­mera vegada que els aste­ques es van tro­bar amb un poble com­ple­ta­ment des­co­ne­gut. Tenien molts pèls faci­als. Alguns tenien els cabells del color del sol. I feien una pudor hor­ri­ble. (“La higi­ene dels nadius era molt millor que la dels espa­nyols. Quan els espa­nyols van arri­bar a Mèxic per pri­mera vegada, se’ls van assig­nar nadius por­ta­dors de cre­ma­dors d’encens per acom­pa­nyar-los on fos­sin. Els espa­nyols varen pen­sar que es trac­tava d’un senyal d’honor diví. Ara sabem, per fonts dels nadius, que van tro­bar insu­por­ta­ble l’olor dels nou­vin­guts.” Harari)