Cròniques de la veritat oculta
Des d’un punt de vista estrictament deontològic, resulta decebedor com gran part de la premsa esportiva catalana escombra cap al Barça.
A tall d’exemple, quan algun error arbitral perjudica els barcelonistes o afavoreix el Madrid, s’activa tota una parafernàlia propagandística per denunciar sofisticats complots “judeomaçònics” contraris al club català. Tanmateix, quan és aquest el beneficiat o el club blanc l’agreujat, s’imposa el sectarisme més o menys explícit: o es minimitzen, o es tergiversen de manera rocambolesca o directament es silencien les errades dels col·legiats, sempre amb l’objectiu de convertir el Barça en víctima.
Puc entendre certa afinitat local vers el barcelonisme, però no a costa de vulnerar els més elementals principis d’equanimitat i rigor informatius.
Com a aficionat més o menys neutral, només advoco per una mica més de ponderació i respecte pels fets, independentment de les respectives fílies i fòbies. O és que volen convertir-se, per dret propi, en una autèntica “cova culer”?
Badalona (Barcelonès)