El sentiment de catalanitat, a la baixa
L’article del dia 15/9 confirma, i m’agradaria equivocar-me, que tenim molt mala peça al teler i que no són necessàries totes aquestes estadístiques que surten periòdicament als mitjans sobre la llengua i la catalanitat a Catalunya: només s’ha de trepitjar carrer a qualsevol lloc del territori per adonar-se de la tragèdia.
Arnold Toynbee, historiador britànic, en el seu Estudi de la història, ja demostra el naixement i la caiguda de les civilitzacions. Crec, dolorosament, que la cultura catalana està en aquest punt de caiguda irreversible. Castella ha aconseguit imposar, segles després, el seu “Decret de Nova Planta”.
Ara, per acabar-ho d’adobar, tenim un president partidari de l’article 155. En el territori ja no queden catalans. No som capaços de parlar la nostra llengua amb llibertat i sense complexos. Davant de la invasió d’estrangers canviem al castellà. El greu problema no vol ésser reconegut per molts polítics i molta gent, i així no se soluciona res. Ara, quan en 60 anys s’ha doblat la població, comencem a reaccionar.
A totes les escoles la “lingua franca” és el castellà. ¿Algú creu que tota aquesta canalla algun dia rectificarà i canviarà al català per decisió divina?
Pallejà (Baix Llobregat)