Éssers inferiors?
Els catalans, independentistes o no, i per mor de l’inveterat supremacisme espanyol, som vistos com a éssers inferiors, súbdits colonitzats d’un poble oprimit, dependent i sotmès; una nació subjugada políticament, culturalment minimitzada, econòmicament espoliada i, per torna, carreguem –o millor dit, ens carreguen– part del colossal deute generat per un estat fraudulent, repressiu, extractiu, parasitari i caníbal, com el despietat i inhumà sistema capitalista que el sosté. A un estat així li hauria de caure el pes més implacable i inapel·lable de la història el dia –esperem que no massa llunyà– que aquesta, amb les nostres lluites i esforços per a aconseguir finalment viure en un país lliure, ens faci justícia. I ara més que mai tinguem el valor i la dignitat de salvar els mots en la llengua catalana, tan llargament menyspreada pels colonitzadors espanyolistes. Cap català que no vegi la ruptura amb Espanya com una necessitat de supervivència personal i social, un imperatiu vital d’alliberament nacional i una inajornable afirmació de plena sobirania, no es podrà espolsar la seva dependència –voluntària o involuntària– d’un estat imperialista i catalanofòbic, i el que és més baix i penós: en farà la seva raó d’ésser... inferior.
Canadà