Cobejança

Els catalans tenim grans virtuts, però en política desgraciadament som individualistes i som lluny de la unitat. Tot per orgull i enveja, per fer entrebancar els altres perquè no puguin ser els capdavanters d’un procés malbaratat entre enveges i altres epítets fruit d’una cobejança mal comportada dins d’un mateix partit, Esquerra Republicana. Un exemple que no podem obviar són els culpables de la davallada nacionalista, amb polítiques fora de tot context. La guerra dins del partit no fa més que engrandir els espais de ruptura. Foc nou i vida nova. Adeu a Marta Rovira i un de més gran, Junqueras. Les lluites internes triguen a cicatritzar. Mentrestant, cal dir que recuperar el que s’ha perdut requerirà anys de pacient espera. Donar suport a Illa ha estat la gota que ha fet vessar el got. Un espanyolista, un botifler a favor del 155 que ha configurat un govern de gent malalta d’odi en contra del nostre país. S’ha de ser molt lleganyós per no veure qui has votat i a canvi de què. Quatre anys de dol i esperar que els pactes de la mentida i de la submissió es consolidin com un gran engany i que el poble obri els ulls a la veritat.