Gràcies, Medianoche
Natàlia Díaz, coneguda a les xarxes com a Medianoche, ha treballat durant set anys deixant-s’hi la salut física i mental, la seva economia, el seu temps d’oci, la pau familiar. Quina mena de feina és, aquesta? La Natàlia s’ha fet ressò –i ho continua fent, incansablement– de la sobreexposició a les xarxes socials de què molts menors són objecte diàriament. Els i les menors en són víctimes, amb la complicitat dels lobbies que es lucren amb aquest fet. És una realitat colpidora i desagradable; fins fa molt i molt poc, un tabú. Sense embuts, donant la cara i molts noms, la Medianoche s’ha anat fent un lloc en l’esfera pública, portant la càrrega tota sola. Que hi hagi un famós escriptor (Redes, 2024) que capitalitzi la sobreexposició de menors i expliqui amb condescendència que “ningú n’havia parlat fins ara” és un insult i un menyspreu cap a l’activista. A banda d’això, també és una falta de professionalitat enorme. Fa set anys que denuncia aquestes pràctiques! Si es pretén invisibilitzar-la i trepitjar la seva feina, ja és tard. Sobre això, la Medianoche ja en parlava.
Riudellots de la Selva (Selva)