Jugant a psicòlegs
La societat actual evoluciona. És més oberta i s’hi tracten nous temes, com el de la salut mental. Fa a penes unes dècades, només sentíem els argentins i els personatges de pel·lícules de Woody Allen acudir al psicòleg. Avui dia, és una pràctica més habitual a Espanya i creix amb els anys. Fins i tot les pel·lícules, les marques i els governs es mostren a favor de visibilitzar-la i això l’ha convertit en un tema clau. Però qui ho hauria dit, que tanta visibilitat acabaria sent contraproduent? El fet que cada cop més es parli de salut mental de manera habitual i pròxima, especialment en línia, fa que la gent s’estigui autoproclamant prescriptora del tema, oblidant que es tracta d’una professió mèdica complexa. Prolifera la gent que escriu llibres d’autoajuda i apareix a les xarxes socials donant consells i pretenent que t’hi identifiquis i que puguis autodiagnosticar-te i autoaconsellar-te des de casa teva. Això, irònicament, està danyant la salut de la salut mental com a disciplina. Malgrat que no sigui la seva intenció, donen a entendre que es tracta d’un diàleg obert en el qual tots poden participar i substitueixen així una disciplina professional amb anys d’estudis per un tema que és moda. Cal conscienciar que cada persona és un món, i no hem d’agafar prestats diagnòstics ni consells aliens, sinó que hem de demanar-los a un professional.