Un elogi a l’amiga Conxi
Aquest escrit va dirigit a la senyora Conxi Galindo. El motiu rau a elogiar-la pel seu càrrec de presidenta de l’Associació del Casal del Jubilat Jardí del Pedró. És de justícia el mèrit del feminisme d’imposar-se, positivament, en la societat actual. La dona, avui dia, ocupa càrrecs que antany només els ocupava l’home. Sols cal recordar que l’entitat esmentada, des del seu inici (any 1984) era presidida per homes. Ni una sola dona –fins ara– hi havia estat al capdavant. Es pot dir que la senyora Conxi és tan escalenca com els qui hem nascut a l’Escala. Hi viu des que era una nena. S’hi ha integrat favorablement. Persona activa. Ha après amb rapidesa, i la balla a la perfecció, la dansa catalana per excel·lència. Formà una família unida i en el transcurs del temps ha esdevingut esposa, mare i àvia. Col·labora amb moltes activitats: el Cor Indika, l’Agrupació Sardanista de l’Escala, el playback dels jubilats, la coral i un llarg etcètera. Ha assumit que el seu càrrec el compensarà amb altres persones.
El seu anhel és treballar en equip. La junta, en pes, està formada per la presidenta i tres persones més. Són: la senyora Núria Català, la senyora Montserrat Xifra i el senyor Joan Melgar. Penso que la iniciativa de la junta va per bon camí. I que les quatre persones integrants han començat amb bon peu.