Odissea diària

Cada dia, centenars de persones viatgen amb el Monbus de Barcelona a Manresa. Els busos passen amb una freqüència de més o menys mitja hora, amb cinc parades a Barcelona. Diàriament, els viatgers ens trobem que en hora punta, a partir de la tercera parada situada a Maria Cristina, la cua és tan llarga que no tota la gent aconsegueix un seient. La cua s’allarga pel passadís del bus, amb passatgers obligats a anar drets durant un trajecte que pot durar fins a una hora i mitja, o superar les dues hores en dies de trànsit intens o accidents. I això en el millor dels casos. Sovint, la cua és tan llarga que ni dret hi cap tothom, i els passatgers es veuen obligats a esperar-se a Barcelona mitja hora més esperant el següent bus, creuant els dits perquè el pròxim vagi menys ple. És hora que aquesta situació nefasta canviï. No hi ha dret que les persones que fan servir el transport públic per sobre del seu vehicle propi hagin de viure aquesta situació d’incertesa i frustració cada dia.