Abandonament de la gent gran en el món en línia

La setmana passada, la meva àvia no va poder demanar cita amb el seu metge de capçalera perquè no sabia com accedir al portal de pacients en línia ni com trobar el codi de confirmació posterior que es rep. Tot i que nosaltres els podem ajudar, no deixo de pensar en la quantitat de gent gran que viu sola o sense familiars a prop. La digitalització en sanitat, banca i altres serveis està convertint en dependents aquells que no van créixer en un món digital. Per a aquells que no tenen fills o persones de confiança a prop, cada tràmit es pot convertir en una frustració, llargues cues a les oficines i, moltes vegades, en l’abandonament dels seus propis drets. No és just que els nostres majors depenguin de familiars per a tasques que abans feien sense ajuda. La digitalització és una eina poderosa, però ha d’incloure tothom. Les institucions haurien de garantir mètodes accessibles i opcions presencials que no generin més barreres. Altrament, continuem condemnant la gent gran a una dependència injusta, perdent la seva autonomia i qualitat de vida pel camí.