Grans negociadors

Els catalans tenim fama, ben guanyada, de ser bons negociants, però hauríem d’aclarir que ser bons negociants no vol dir, ni de bon tros, ser bons negociadors, i els polítics del país en són una mostra. Fa molts mesos que ens han estat anunciant dia sí dia també les meravelles aconseguides com a contrapartides, sobretot, de les investidures dels presidents Sánchez i Illa. Derivades de la investidura de Sánchez, en la qual van participar tant els d’ERC com els de Junts, quantes coses tangibles n’han sortit? Perquè això del català a Europa, el finançament “singular”, l’amnistia, etc. no són més que aixecades de camisa monumentals.

Derivat de la investidura d’Illa, capitalitzada per ERC, el que és claríssim, per dir-ho gràficament, és que s’ha posat una brigada d’enderrocs a Palau, i aquest paio, amb el seu posat desmenjat, està deixant el país “com un solar”, que diria en Núñez, a una velocitat esgarrifosa. Per tant, estimats (o no) polítics nostrats: feu negocis i, si podeu, feu-vos ben rics, però si us plau no negocieu en nom del país. Els resultats estan a la vista i són catastròfics.