Inventar en lloc de documentar-se

Les famílies sovint repre­sen­ten o con­te­nen la diver­si­tat social. És difícil que en una família tots siguin soci­a­lis­tes. És difícil també que tots defen­sin les bur­ra­des de Trump. O els asse­nya­la­ments del PP en el cas del des­as­tre de València. Gai­rebé no hi ha famílies uni­for­mes. Per això, és millor no par­lar de política, perquè, si et poses a dis­cu­tir, el des­a­cord i l’enuig estan asse­gu­rats. En els grups d’amics, la diver­si­tat és menys evi­dent. Els grups d’amics acos­tu­men a ser de la mateixa corda, gai­rebé sem­pre estan d’acord. Tot i això, recent­ment, un amic em deia: “Em molesta el llen­guatge política­ment cor­recte. Últi­ma­ment costa expres­sar-se amb sin­ce­ri­tat. No podem dir mari­eta, ni que les dones con­du­ei­xen fatal, ni fer ser­vir el mas­culí per englo­bar el mas­culí i el femení: alum­nes, pro­fes­sors, pares, espa­nyols... La tendència a la cen­sura per no ofen­dre ens para­litza.” Vaig veure que aquell rebuig for­mava part de la seva iden­ti­tat. I quan vaig veure que des­con­fi­ava de la ciència i de cer­tes ins­ti­tu­ci­ons, com ara l’ONU i l’OMS, vaig com­pren­dre que for­mava part del grup dels “no sofis­ti­cats”. Aquest grup de man­dro­sos que, en parau­les d’Andreu Bue­na­fu­ente, s’esti­men més inven­tar-se coses en lloc de docu­men­tar-se.