És curiós com els sentiments sovint van i venen. Vull dir que aquests dies de festes, tan assenyalats en l’àmbit de relacions humanes, sempre apareix “el teu sentiment” envers un passat llunyà o envers unes persones molt estimades que ja no hi són. Van passant els anys, i allò que semblava tan difícil com és el fet de viure un dia tranquil durant aquests dies tan entranyables sense la tristor lògica, finalment, aconsegueixes superar-ho. Almenys jo no m’ho esperava. Ara bé, això no vol dir que, per dins, no deixis de sentir una sensació ambivalent. És a dir: per fi, vius uns moments segons sents tu, tot acceptant les absències més cruels que has hagut de patir. Un sentiment que va i ve, però amb els anys et deixa respirar un bri d’il·lusió i, encara que no serà com abans, sí que palpes una llibertat nova. En definitiva, diria que sents que tu encara estàs viu!