L’epidèmia de la ignorància

Ho escolto en una ràdio impor­tant. Encara d’intel·ligència humana, no arti­fi­cial. A un jove estu­di­ant d’ins­ti­tut, sem­pre amb el mòbil engan­xat a les mans i als seus deli­cats ulls, li van pre­gun­tar en una enquesta què sabia sobre “l’Holo­caust”. El jove va con­tes­tar que es trac­tava d’una pel·lícula de Harry Pot­ter. Pobra, penosa i tristíssima con­tes­tació. Quel­com més trist i perillós que una anècdota en uns moments en què l’ambi­ent xer­raire sobre el fei­xisme, el tota­li­ta­risme i el nazisme impregna el paper, el cel·luloide i les ano­me­na­des xar­xes soci­als (inso­ci­als) pro­pi­e­tat dels mul­ti­mi­li­o­na­ris ame­ri­cans amics de Trump, asse­guts a la vora de la llar de foc de la Casa Blanca. Els seus fills no tenen mòbil, o uns de dife­rents, i a les pis­sar­res de fusta de la seva escola molt espe­cial, escri­uen i pin­ten amb bar­re­tes de guix blanc.