Fa uns dies vaig veure una publicació a Instagram que parlava d’una troballa en una sepultura que demostraria que les dones vikingues també lideraven tropes i estaven al capdavant del comerç marítim. Alguns comentaris giraven entorn l’alegria de saber que les dones també feien aquestes tasques, i d’altres venien a dir que una flor no fa estiu. Em pregunto si liderar tropes o gestionar comerços aporta més valor a les dones i en quin moment ho vam començar a pensar així. Una persona que va a la guerra o a caçar té més valor que una que sosté la vida, per exemple recol·lectant fruits, preparant el menjar per a la comunitat, guarint malalts o fent créixer les criatures? En quin moment comencen a ser les tropes motiu d’orgull i símbol de civilització? D’altra banda, per què ens sorprèn tant que també hi hagués dones que cacessin, lideressin guerres o intercanvis, si sempre hem coexistit ambdós sexes? M’adono de com donem per vàlides certes premisses de forma inconscient, i del biaix de les interpretacions arqueològiques que contribueixen a construir el significat de la nostra història (i prehistòria), condicionat pels valors de cada moment i per la veu de qui té el poder de la credibilitat.