Les bones maneres

Hem pas­sat d’una edu­cació molt auto­ritària a una sense auto­ri­tat ni dis­ci­plina. Per por de ser exces­si­va­ment dogmàtics, hem des­cui­dat les nor­mes de cor­te­sia i urba­ni­tat, mots que actu­al­ment estan en desús. Hau­ria d’haver-hi unes con­ven­ci­ons bàsiques (no cri­dar exces­si­va­ment, trac­tar amb edu­cació la gent gran, dema­nar les coses si us plau, etc.) que faci­li­ten la con­vivència i el res­pecte. Saber com­por­tar-se o no en cada cir­cumstància trans­met sem­pre una imatge de cada per­sona. Com deia la catedràtica d’ètica i filo­so­fia Victòria Camps, el menys­preu a les nor­mes ens ha fet cedir en quel­com fona­men­tal en l’edu­cació: la impo­sició mit­jançant una nor­ma­tiva clara i l’esforç a fer-la com­plir.