Ni cristians, ni vertaders musulmans

La nit de Nadal d’aquest any pas­sat, 2024, cap a les 12 de la nit, un grup d’uns qua­tre o cinc indi­vi­dus enca­put­xats, un d’ells com­ple­ta­ment ves­tit de blanc, va llançar tra­ques i coets en un espai públic del Dis­tricte IX (Sant Andreu), Bar­ce­lona capi­tal, con­cre­ta­ment a la plaça on jo visc, com si estiguéssim a les Falles o a la revet­lla de Sant Joan, però la meva experiència em diu que tru­car al 112 és per­dre el temps. Suposo que aquests indi­vi­dus des­co­nei­xien el sig­ni­fi­cat de pau i amor que la nit té per als cris­ti­ans i els bons musul­mans, ja que aquests, encara que no con­si­de­ren Jesús fill de Déu, sí que el con­si­de­ren un pro­feta. Ver­da­guer, poeta insigne d’Espa­nya i de Cata­lu­nya, té un bell poema que s’ano­mena L’emi­grant, així que crec que ni als espa­nyols cata­lans ni als espa­nyols no cata­lans no se’ns pot acu­sar de ser antiim­mi­gració, però a alguns cal­dria edu­car-los con­ve­ni­ent­ment per evi­tar ver­go­nyes com aquesta.