Vinícius o Marie Curie?

La recent polèmica esde­vin­guda entre Mapi León i Dani­ela Cara­cas palesa una lleu­gera tendència de les fut­bo­lis­tes d’alt nivell a emu­lar els pit­jors tics dels seus homònims mas­cu­lins: arte­ries diver­ses (pica­ba­ra­lles, pro­tes­tes injus­ti­fi­ca­des, fin­gi­ments tea­trals, joc brusc, pèrdues de temps des­me­su­ra­des...), dis­cur­sos fora del camp tòpics i plans, gla­mu­rit­zació / eli­tit­zació pro­gres­si­ves... Tot ple­gat no hau­ria d’enter­bo­lir el neces­sari –i ina­ca­bat– empo­de­ra­ment que les fut­bo­lis­tes pro­fes­si­o­nals han ende­gat fa uns anys, però també seria reco­ma­na­ble que reo­ri­en­tes­sin selec­ti­va­ment els seus refe­rents com­pa­ra­tius per tal de no imi­tar alguns dels vicis mas­cu­lins (o home­nencs), sinó desen­vo­lu­par el millor i més genuí de la natu­ra­lesa feme­nina. En aquest sen­tit, les juga­do­res pot­ser farien bé de pre­gun­tar-se a què –i a qui– volen assem­blar-se: si a la con­flic­ti­vi­tat endèmica d’en Vinícius o a l’ètica de tre­ball de Marie Curie. La decisió, a les seves mans... i peus.