Un exemple pels polítics i les organitzacions de defensa de la cultura catalana tal com l’ANC i Òmnium. Imitar el que ha fet l’Associació Antic Gremi de Revenedors, a Salt, on han creat –i atenció: sense ni tan sols el suport del govern municipal!– una aula per a famílies que desconeixen la llengua catalana, sota el principi: “Catalanitzar-los és la nostra responsabilitat”. Davant de l’allau d’immigració, és l’única possibilitat d’integració, és una prioritat absoluta.

(Recordo: 4 milions el 1960, 8 milions avui). S’ha de picar molta pedra. Ara s’han esvalotat tots amb les estadístiques que corren, sobre la davallada del català, quan qualsevol petit observador caminant pel carrer, per qualsevol indret del país; ja feia anys que es veia que anàvem pel pedregar. Grans discursos sobre el tema i la demanda de català al Parlament Europeu, no són les prioritats. Accions. A Déu pregant, i amb el martell picant. El problema el tenim aquí.