Enèrgica defensa europea

Ara que el parai­gua mili­tar nord-ame­ricà a Europa ha ple­gat les seves pro­tec­to­res veles i ens ha dei­xat al des­co­bert; o millor dit amb el cul a l’aire, enfront les poten­ci­als viru­len­tes tem­pes­tes que ens ame­na­cen des de l’est, és moment de no defa­llir i rei­vin­di­car-nos com a euro­peus, pren­dre consciència del nos­tre pes per inten­tar que Europa torni a bri­llar en un món glo­bal domi­nat per pin­xos. Rear­mar Europa sem­bla ara per ara una urgent neces­si­tat, però, al meu parer, impe­dir que els nos­tres poten­ci­als ene­mics s’armin, dei­xant de com­prar-los com­bus­ti­bles fòssils, seria sens dubte una solució com­ple­mentària amb un doble efecte, ja que alhora que impe­diríem que l’ene­mic uti­litzés els recur­sos que li pro­por­ci­o­nem per armar-se i en con­seqüència, alhora podríem evi­tar des­ti­nar molts més recur­sos per com­pen­sar mili­tar­ment l’ene­mic. Que Espa­nya sigui un dels prin­ci­pals com­pra­dors de GNL (gas natu­ral liquat) de la Fede­ració Russa i que aquest estat des­tini els recur­sos que li genera l’ope­ració a armar-se fins a les dents i que pre­ci­sa­ment aquest fet enca­deni que ens haguem de rear­mar nosal­tres per pro­te­gir-nos de la seva amenaça, sem­bla un acu­dit. Sens dubte, sim­ple­ment subs­ti­tuint aquesta ener­gia fòssil per una de reno­va­ble junt amb un cons­ci­ent estalvi energètic, podríem evi­tar mal­gas­tar ingents recur­sos per defen­sar-nos d’un exèrcit ene­mic que curi­o­sa­ment hem aju­dat a ali­men­tar.