Realment, vivim en un món de mones i de moltes incongruències. No opinaré de si al poder, hi van arribant els ultradretans i el seu perquè, ni diré res referent al fet que en massa llocs són escollits a les urnes democràticament! Això sol ja fa esgarrifar! Ara bé, que vingui no sé qui i m’obligui a fer una consulta de si a la meva terra hem de parlar en la nostra llengua o no!?, diria que és una falta de respecte envers el poble que precisament estàs governant! Els hauria de caure la cara de vergonya, però ja sabem que ni saben què vol dir aquesta metàfora. Que trist que és tot plegat. I quan veuen que malgrat la invasió de gent forana, encara guanya la llengua materna, potser sí que llavors aquest col·lectiu tan imperialista arribarà a reflexionar. Ho dubto molt, perquè ells només creuen en la força armada, res a veure amb l’energia que dona la cultura innata i que malgrat les destruccions de les guerres, aquest fet cultural sempre va renaixent... diria que per art de màgia! Això sí que és vèncer l’enemic.