El que no hem après de la pandèmia

Han pas­sat cinc anys des d’aquell març del 2020 que ho va cap­gi­rar tot. La població es va tan­car a casa i al ves­pre sor­tia als bal­cons a aplau­dir. Confiàvem que de la crisi sor­tiríem més forts i pre­pa­rats. Però avui, des de Satse Cata­lu­nya, ens pre­gun­tem: què hem après real­ment? La res­posta és deso­la­dora. No hem après que neces­si­tem més infer­me­res per garan­tir una atenció segura i digna. A Cata­lu­nya, la ràtio d’infer­me­res està molt per sota de la mit­jana euro­pea i fun­ci­o­nem gràcies a pro­fes­si­o­nals car­re­ga­des de feina i amb una pressió insos­te­ni­ble. No s’ha fet res per cor­re­gir-ho i els polítics seguei­xen donant allargs a la llei de ràtios d’infer­me­res pro­po­sada per Satse. Tam­poc hem après a valo­rar les infer­me­res i fisi­o­te­ra­peu­tes com es merei­xen. Mal­grat el seu paper essen­cial durant la pandèmia, seguei­xen enqua­dra­des en el grup A2, com si la seva for­mació i res­pon­sa­bi­li­tat no fos­sin equi­pa­ra­bles a altres pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris. El reco­nei­xe­ment s’ha que­dat en parau­les bui­des. Tam­poc hem après a res­pec­tar els qui ens cui­den i les agres­si­ons als pro­fes­si­o­nals aug­men­ten. No podem seguir així: volem solu­ci­ons. Fa temps que els aplau­di­ments es van apa­gar, però la nos­tra lluita con­ti­nua.