Quan de petitet m’ensenyaven de forma retòrica i religiosa que hi havia set pecats capitals, em semblava que la mentida era el pecat més benèvol, perquè jo l’emprava, a voltes, per aconseguir els meus plans de domini domèstic. Els meus pares, amb severitat, m’ensenyaven la necessitat imperiosa d’aplicar la veritat a canvi, si volia tenir la consciència tranquil·la i ser una bona persona. Ara de gran he anat desgranant la malèvola aplicació de la mentida fins a punts inversemblants que condueixen les nacions senceres a mentir compulsivament per aconseguir els seus projectes imperialistes. En posaré uns exemples definidors:

Què amaga Rússia envaint Ucraïna? Engrandir l’imperi rus.

Què amaguen els Estats Units d’Amèrica donant suport a Rússia? Justificar la possible annexió de Groenlàndia.

Què amaga la Xina per annexionar-se l’illa de Taiwan? Engrandir encara més el seu imperi.

Què amaga Israel destruint Gaza sencera? Ampliar i engrandir les seves fronteres.

Què amaga Espanya fent veure que no en sap res de l’atemptat, amb morts i ferits, de la Rambla de Barcelona? Justificar el seu imperialisme i negar que volia espantar la Catalunya nacionalista.

Seguiria fins a quasi l’infinit posant exemples que la mentida envaeix la humanitat sencera. És una pena que ens costi cada vegada més escatir on rau la veritat i que a poc a poc anem colgant de porca mentida el món on vivim tots. La veritat ens fa lliures i la mentida ens fa esclaus.