Només una dècima

I ja ho tin­drien. Els sin­di­cats venuts al gobi­erno de España han anat pres­si­o­nant, han con­vo­cat una vaga i han arri­bat a forçar que es des­virtuï (més) el famós i no nat traspàs del ser­vei (?) de roda­lies. I com l’han des­vir­tuat?, pas­sant una petita dècima d’un cos­tat a l’altre en la pre­vista pari­tat de per­cen­tat­ges de par­ti­ci­pació i en lloc de 50-50 ara serà 50,1-49,9. Pot sem­blar una petitíssima diferència i matemàtica­ment ho és, però el 50,1 mana sense cap mena de dubte per damunt del 49,9. Fixem-nos que ni els caldrà uti­lit­zar el dret de veto que s’havien reser­vat per, de tota manera, manar, i no els caldrà fer-se mal­veure vetant algun acord que pogués no ser prou per­ju­di­cial per als interes­sos cata­lans. Perquè algú digui que a base de maris­ca­des sin­di­ca­lis­tes no s’acon­se­guei­xen coses! Con­clusió: els trens con­ti­nu­a­ran sent dels amos de sem­pre, la gestió també, el ser­vei (?) serà el que era... i anar-hi anant. I per si que­dava algun dubte, ara fa un moment, aque­lla con­se­llera que des­ferma entu­si­as­mes només veient-la, ha dei­xat caure aquest matí: “L’ope­ra­dor que ges­ti­ona Roda­lies és Renfe i ha de con­ti­nuar sent Renfe”; ha que­dat clar?, doncs això. Em refe­reixo a l’ínclita senyora Pane­que.