I ja ho tindrien. Els sindicats venuts al gobierno de España han anat pressionant, han convocat una vaga i han arribat a forçar que es desvirtuï (més) el famós i no nat traspàs del servei (?) de rodalies. I com l’han desvirtuat?, passant una petita dècima d’un costat a l’altre en la prevista paritat de percentatges de participació i en lloc de 50-50 ara serà 50,1-49,9. Pot semblar una petitíssima diferència i matemàticament ho és, però el 50,1 mana sense cap mena de dubte per damunt del 49,9. Fixem-nos que ni els caldrà utilitzar el dret de veto que s’havien reservat per, de tota manera, manar, i no els caldrà fer-se malveure vetant algun acord que pogués no ser prou perjudicial per als interessos catalans. Perquè algú digui que a base de mariscades sindicalistes no s’aconsegueixen coses! Conclusió: els trens continuaran sent dels amos de sempre, la gestió també, el servei (?) serà el que era... i anar-hi anant. I per si quedava algun dubte, ara fa un moment, aquella consellera que desferma entusiasmes només veient-la, ha deixat caure aquest matí: “L’operador que gestiona Rodalies és Renfe i ha de continuar sent Renfe”; ha quedat clar?, doncs això. Em refereixo a l’ínclita senyora Paneque.