Perdonar i demanar perdó

Dema­nar perdó i per­do­nar, dues cares d’una mateixa moneda. Real­ment tenim poder, les per­so­nes, per per­do­nar i dema­nar perdó? Sem­bla­ria, pot­ser, que el poder de per­do­nar només el té un déu fic­tici o real, men­tre que dema­nar perdó és una qüestió exclu­si­va­ment humana. Perquè sem­bla que hi ha dife­rents nivells de dema­nar perdó i per­do­nar: alguns, en forma de dis­culpa; d’altres, cedint i fent con­ces­si­ons després d’algun tipus d’abús; callar en algu­nes oca­si­ons és una manera de per­do­nar? Supli­car és una manera de forçar el perdó? Si cada per­sona és dife­rent, tot­hom té una manera dife­rent de per­do­nar? D’altra banda, dema­nar perdó ser­veix per alli­be­rar la consciència pròpia o per alli­be­rar l’altra per­sona de càrre­gues i cul­pa­bi­li­tats injus­ti­fi­ca­des? Què pesa més, dema­nar perdó o per­do­nar? Sigui com sigui, cadascú deu tenir la seva pròpia manera de per­do­nar i de dema­nar perdó segons el seu nivell intel·lec­tual, espi­ri­tual i/o emo­ci­o­nal.