L’esperat adeu al semàfor de Llambilles portarà, segurament, gran alegria als usuaris de la via que han manifestat, en tantes ocasions, estar farts de perdre temps i diners a la població. Aquests mateixos usuaris que, quan arriben a les seves respectives llars, amb seguretat, procuren descansar i oblidar-se del trasbals. Alguns veïns de Llambilles no podem oblidar-nos fàcilment del tema i menys encara quan estem a casa. Nit i dia rugir de motors i pol·lució, de tot tipus de vehicles, passant a una velocitat molt més alta de la permesa, sense descans. Vols sortir de casa i no pots, t’has d’esperar, creuant els dits, amb el morro del cotxe a peu de carretera, la llarga estona que triga el semàfor a posar-se vermell. Et veuen i acceleren, frenes per girar i se t’enganxen; encara que hagis posat l’intermitent molt abans, alguns no es donen per al·ludits. Gent nerviosa i enfadada a qui fas nosa, tant si surts de casa com si hi entres, i que, a jutjar pel risc que assumeixen, no deuen portar els seus fills al cotxe. Parlar de temps i, sobretot, de diners genera molta empatia, però no hauríem d’oblidar que el semàfor de Llambilles es va posar per reduir la sinistralitat en aquest tram, i que va causar l’efecte esperat, tot i haver augmentat la densitat del trànsit. És fàcil deduir quin serà el preu a pagar en tornar al que teníem fa 20 anys, una llarga recta. I tant exposats estarem al desastre els veïns del poble com els usuaris de la via.