L’augment setmanal de preus dels aliments, els preus abusius dels lloguers, no poder comprar un habitatge digne, l’augment dels preus dels serveis bàsics (llum, IBI...), que els joves no puguin plantejar-se tenir fills perquè no els podran mantenir, la qualitat de l’educació, que els joves preparats marxin a treballar fora, que els trens no funcionin, que els carrers de la ciutat estiguin col·lapsats per les obres, que manquin espais verds, la manca de feines de qualitat amb un sou just, no poder utilitzar el teu idioma arreu, el malbaratament dels diners públics, que els turistes tinguin tots els privilegis i ens rendim als seus peus fins i tot venent-los la ciutat… i que els polítics t’enganyin contínuament prometent, impulsant, creant, debatent, ara sí que sí, quan sabem que tot és mentida. No ens representen. Quan tindrem nous lideratges honestos, eficients i que es preocupin de debò per la ciutadania i el país?