El ‘kit’ de la qüestió

Europa proposa un kit de supervivència de 3 dies en cas de guerra o catàstrofe natural. Anem a pams. El 1991, al final de la Guerra Freda, es promet a Rússia de paraula (sense cap acord firmat) la no expansió de l’OTAN cap a l’est. Promesa trencada unilateralment el 1999, ja que s’expandeix cap a Hongria, la República Txeca i Polònia. Seguim. El 2004 hi entren Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia, Romania, Bulgària i Eslovènia. Els avisos repetits de Rússia des de Borís Ieltsin fins a Vladímir Putin són ignorats: “No us acosteu tant.” Finalment, el 2008 s’estudia l’entrada també de Geòrgia i Ucraïna. Des d’Occident hem callat i els EUA han fet el que han volgut fins a fer esclatar una guerra a Geòrgia el 2008, que poc se’n va parlar, i l’última d’Ucraïna. Han provocat milers de morts. No justifico en cap cas la decisió de Rússia, però critico fermament la hipocresia d’Occident. Rússia no vol atacar Europa sense cap motiu, vol que els EUA no posin bases militars a la seva àrea d’influència, és tot. Ara ens venen les pors d’un atac global a tot el continent? Al mateix temps, des d’Europa es fa ben poc per mitigar el canvi climàtic, sense polítiques contundents de transició energètica. Ni tan sols essent conscients des de fa dècades que depenem del gas i del petroli exterior que no tenim.

En tot cas, si venen grans guerres o grans catàstrofes naturals –esperem que no–, no serà per tres dies. Amb dues llaunes de tonyina, unes llonganisses, ampolles petites d’aigua i un joc de cartes, no anem enlloc. Intentem doncs evitar aquestes catàstrofes abans no sigui massa tard.