Vull expressar la meva profunda indignació per una situació intolerable que reflecteix la falta de sensibilitat, recursos i polítiques eficients per garantir els drets socials. El 25 de març va arribar a casa el carnet que acreditava el 65% de discapacitat del meu pare, que ha patit bronquitis crònica els últims anys. Aquest reconeixement ha arribat tard, exageradament tard, ja que el meu pare va morir fa poques setmanes. La sol·licitud ha trigat 16 mesos a resoldre’s, un fet incomprensible i vergonyós. Denuncio públicament aquesta situació amb l’esperança que es prenguin mesures immediates per evitar que altres persones visquin la mateixa experiència. Les administracions han de garantir una resposta i més recursos i professionals per gestionar aquestes sol·licituds i descongestionar els serveis socials i sanitaris. En un país amb una població envellida, les polítiques públiques han d’adaptar-se i garantir una atenció adequada i a temps per a les persones grans i amb discapacitat. És ben trist, perquè el respecte a la dignitat humana i la defensa dels drets socials haurien de ser prioritat en qualsevol societat que es vulgui dir avançada.