No és prou conegut que André Malraux va ser el creador del primer Ministeri de Cultura a Europa, concebut per tal de promoure i salvaguardar l’art i la cultura francesa, enfrontada a la galopant imposició de la nord-americana. És evident que França va ser el far de la cultura europea fins als mitificats fets del Maig del 1968. Però en assolir Georges Pompidou la presidència de la República, d’un dia per l’altre és desestimà l’art emanat de l’École de Paris –on figuraven Matisse i Picasso i els catalans Grau Sala i Xavier Valls– per donar pas a l’hegemonia cultural atlantista implantant oficialment els inextricables gargots i esoterismes abstractes que conformen l’anomenat art contemporani. A tot això és pertinent assenyalar que, poc abans d’assolir la presidència de la República, Emmanuel Macron va escandalitzar el món de la cultura afirmant el que superficialment alguns van interpretar com una boutade: “Mai he vist l’art francès.” És per tot això –i molt més– que la França cultural que van fer prevaldre amb mà de ferro De Gaulle i André Malraux ha estat oficialment abolida i enterrada per tal d’acordar-se amb la globalitat de l’art del no-res...